El cas clínic suggereix que aquest compost natural podria tenir un paper clau en futurs tractaments combinats amb immunoteràpia.

Un estudi clínic publicat a la revista científica "Frontiers in Medicine" descriu, per primera vegada, com la silibinina, un compost natural derivat del card marià, ha revertit la resistència a la immunoteràpia en el cas d’un pacient amb càncer de pulmó amb metàstasis cerebral. Aquest avenç, liderat per l’oncòleg mèdic especialitzat en càncer de pulmó de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) Girona i investigador de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), Joaquim Bosch Barrera, i per l’investigador del Programa ProCURE de l’ICO Girona- IDIBGI, Javier Menéndez, obre una possible via terapèutica en tumors amb mutació METex14, sovint resistents als tractaments convencionals.

El cas clínic recull el seguiment d’un pacient amb adenocarcinoma de pulmó amb alta expressió de PD-L1 i afectació cerebral. Després de respondre inicialment a la immunoteràpia amb pembrolizumab, la malaltia va progressar en el cervell. En lloc d’optar pel tractament de radioteràpia total cerebral, el pacient va iniciar un tractament combinat de pembrolizumab i silibinina, en règim compassiu. Aquesta estratègia va permetre una reducció gairebé completa de les lesions cerebrals en un període superior als 9 mesos, sense toxicitat associada.

Pel primer autor de l’estudi i oncòleg mèdic especialitzat en pulmó de l’ICO Girona-IDIBGI, Joaquim Bosch Barrera, “es tracta del primer cas clínic que demostra que la combinació de silibinina amb immunoteràpia pot potenciar l’eficàcia del tractament, en concordança amb resultats preliminars prèviament observats en models animals”. Per la seva banda el coautor de l’estudi i investigador del Programa ProCURE de l’ICO Girona-IDIBGI, Javier Menéndez, subratlla que “els resultats subratllen la necessitat de descobrir els mecanismes moleculars a través dels quals la silibinina potència l’acció de la immunoteràpia “.

Amb aquest resultat clínic optimista, el cas posa de relleu el potencial de la silibinina com a teràpia assequible i accessible. L’estudi també subratlla la necessitat de seguir investigant amb aquest compost natural i poder realitzar nous estudis amb un major nombre de pacients que permetin confirmar clínicament i entendre molecularment els resultats obtinguts.

Podeu consultar l’estudi en el següent enllaç: https://www.frontiersin.org/journals/medicine/articles/10.3389/fmed.2025.1612327/full