Què tenen en comú la diabetis tipus 2, l’addicció al menjar, el fetge gras, la depressió o les fallades de memòria? La resposta pot estar en la manera com l’intestí i el cervell es comuniquen. Aquesta és la hipòtesi que el Dr. José Manuel Fernández-Real, investigador de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), ha confirmat amb evidència clínica i biològica, revolucionant així la comprensió dels trastorns metabòlics complexos. Per haver establert aquest nou marc clínic i proposat estratègies innovadores per al diagnòstic i el tractament, aquest endocrinòleg i investigador ha estat guardonat amb el Premi Fundación Lilly de Recerca Biomèdica Clínica 2025.
«Avui tothom en parla, però el nostre equip va ser pioner a parlar de microbiota intestinal i d’inflamació crònica de baix grau», afirma Fernández-Real, investigador a l’IDIBGI i CIBEROBN, cap de la Secció d’Endocrinologia i Nutrició a l’Hospital Dr. Josep Trueta, degà i catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona i investigador ICREA Acadèmia. Tot va començar amb una pregunta sobre la resistència a la insulina, present en una de cada quatre persones. «Ens vam preguntar si la resistència podia haver estat protectora en algun moment evolutiu, i vam trobar que la inflamació crònica era el punt en comú».
A partir d’aquí, el seu grup ha seguit la pista del lipopolisacàrid (LPS), una molècula d’origen bacterià que indueix inflamació. Han descobert que els pacients amb obesitat i diabetis tipus 2 tenen una microbiota intestinal alterada, rica en bacteris gramnegatius que alliberen LPS. Aquesta composició no només promou inflamació, sinó que també està relacionada amb el fetge gras, la depressió, alteracions cognitives i l’addicció al menjar.
Entrenar la memòria: una nova eina per personalitzar tractaments
Un dels descobriments més disruptius del Dr. Fernández-Real és que molts pacients amb trastorns metabòlics presenten alteracions cognitives, especialment de la memòria recent i del control inhibitori, que dificulten el seguiment dels tractaments. «Hem demostrat que hi ha una alteració de la memòria recent. Si no fem servir estratègies de record, les dietes no es seguiran. No perquè els pacients no vulguin, sinó perquè no se’n recorden», explica.
Actualment, el seu grup treballa en programes d’entrenament cognitiu, com jocs digitals, per ajudar els pacients a recordar i mantenir els canvis d’hàbits. L’objectiu és personalitzar el tractament tenint en compte el funcionament cerebral, no només el pes. «Això ens ha obert els ulls: el pacient no és culpable de no seguir la dieta. Hi ha un component neurocognitiu que hem de tractar», afegeix.
El ferro, l’altre gran oblidat
Una altra de les claus de la seva recerca ha estat el paper del ferro en el metabolisme. El seu equip va ser el primer a descriure que nivells elevats de ferritina —la proteïna que emmagatzema ferro— estan associats al síndrome metabòlic, un enfocament pioner que va obrir noves vies per entendre i tractar els trastorns metabòlics des d’aquesta perspectiva.
Un dels descobriments més rellevants, publicat per primera vegada a Girona l’any 2002, va ser la relació entre la reducció dels nivells de ferro i la millora del control de la diabetis tipus 2 observada en pacients que donaven sang. Un descobriment que va despertar gran interès i ha tingut un impacte global.
La vigència d’aquesta línia de recerca es confirma amb la recent publicació, a Nature Reviews Endocrinology, d’un document de consens internacional sobre la “ferritina metabòlica”, que promou la seva anàlisi com a eina clínica emergent.
Una trajectòria científica de referència internacional
El Dr. José Manuel Fernández-Real és cap de la Secció d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona, degà i catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona, investigador a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), al CIBER d’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) i investigador ICREA Acadèmia. Amb més de 600 publicacions científiques i un elevat índex de citació internacional, és un dels investigadors biomèdics espanyols més reconeguts.
La seva trajectòria destaca per haver establert connexions pioneres entre metabolisme, microbiota intestinal i funció cerebral, i per haver situat l’eix intestí-cervell-metabolisme com un nou paradigma en l’estudi de malalties cròniques complexes. Al llarg de la seva carrera ha combinat la pràctica clínica amb la recerca translacional i ha obert noves vies per personalitzar el tractament de l’obesitat i la diabetis des d’una perspectiva científica, innovadora i profundament humana.
Sobre la Fundació Lilly
La Fundación Lilly té com a objectiu contribuir al desenvolupament de la sanitat espanyola en benefici de la salut de la ciutadania; impulsar la CIÈNCIA i la recerca, així com la promoció de la cultura i la divulgació científica entre la societat; afavorir el desenvolupament de la MEDICINA a través de la generació del coneixement biomèdic, la seva difusió, la formació dels professionals i l’educació mèdica; i fomentar els valors fonamentals de l’HUMANISME en l’àmbit de la sanitat. En l’àrea de Ciència, anualment convoca els Premis de Recerca Biomèdica, les Trobades amb la Ciència i dona suport a diverses accions de divulgació científica. En l’àmbit de la Medicina, destaquen iniciatives com la Càtedra d’Educació Mèdica, MEDES – MEDicina en ESpañol o el seu programa de gestió sanitària. La iniciativa Medicina Centrada en el Pacient i les activitats entorn de la figura del metge i humanista espanyol Andrés Laguna, o la difusió del llegat de Ramón y Cajal, centren l’àrea de l’humanisme mèdic.
